Email de Oscar Navarro desde Gaza:
CASTELLANO
Shalom, Good Night desde Jerusalén:
Esta mañana me he reunido con el señor Reneses y el Responsable Proyectos Culturales y Humanitarios para abrir un abanico de posibilidades, hablando claro, buscar un Plan B,C,D.
La situación es muy complicada.
Mi Payaso es muy optimista, pero el Sr. Reneses que conoce la realidad de primera mano no lo ve nada claro.
El tiene sobre la mesa una lista de personas y organizaciones con mucho soporte internacional y económico que no han podido entrar o esperan semanas y meses antes de conseguirlo.
Pero el criterio para dar el pase es tan absurdo como crimina e injusta la situación de un pueblo de más de un millón de personas (la mayoría mujeres y niños) que viven al límite sin poder ni salir, ni recibir ningún tipo de ayuda. Han prohibido la entrada de material de construcción: para hacer casas, hospitales y escuelas; que ellos ven destruir. Lápices de colores o material educativo que serviría mejorar la situación psicológica de unos niños destrozados por este bloqueo- apartheid, vergonzoso e inhumano…
Yo soy solo un Payaso pero están creando un caldo de cultivo para todos estos niños que, sin futuro, si llegan a jóvenes querrán coger un arma o atarse una bomba al cuerpo con una mente destrozada por el bloqueo e inmolarse con una sonrisa en la cara..
No soy nada pesimista y sé que entraré y podré plantar alguna nariz de esperanza para unos niños sin mañana.
Necesito Rafael, si tienes el e-mail o teléfono del Director del Hospital de Shifa en Gaza. Ya que el Sr. Reneses, que está haciendo mucho trabajo, me ha sugerido esta alternativa porque a veces desde dentro para ellos es más fácil conseguir vías alternativas para entrar.
Ellos me han facilitado contactos muy interesantes mientras tanto para poder actuar en Cisjordania (Ramala, Nablus…) donde no es necesario ningún permiso especial.
En el Hostel que estoy también he conocido un palestino, que había trabajado tres años en Cataluña de cámara de TV3.
Posiblemente mañana o pasado mañana podamos actuar en Hospitales y escuelas de Jerusalén. Él, se llama Aiman, también está intentando conseguirme un pase, ya que muchos contactos con gente que trabaja en la frontera de Gaza. Pero dice, que no lo hará gratis, pero esta es otra historia, de la que ya hablaremos. No quiere dinero él, dice que tiene una hija de 16 años. Cuando vaya a la escuela puede que intente verificar la historia y si es cierta, y él consigue el pase para mi, intentaremos (El taller de sueños) recoger algo de dinero para que esta niña palestina pueda seguir estudiando… (las niñas en Palestina como en el resto de países pobres son víctimas y necesitan que las ayudemos a iniciar su revolución para un mundo mejor).
Perdona, Rafel la parrafada pero aquí todo es muy complicado, ya me gustan las dificultades, pero te das cuenta que no puedes hacer nada y tu vida y tus sueños están en sus manos.
Ya ves que se han acabado las vacaciones para mí, y espero comenzar el espectáculo pronto. Si la cosa se alargará mucho y no me dejaran entrar en Gaza, podría alargar (tengo una visa de tres meses) otro mes… pero ya veremos.
Un abrazo muy fuerte desde Jerusalén. Un beso con tu permiso para tu Reina y muchas gracias por estar a mi lado.
No sufráis que estoy, a pesar de todo, disfrutando mucho.
Anskari, un Payaso un poco enfadado.
CATALÀ
Shalom, Good Night desde Jerusalem:
Aquest matí m’he reunit amb el senyor Reneses i el Responsable Projectes Culturals i humanitaris per obrir el ventall de possibilitats, parlant en plata ,buscar Plan B,C,D.
La situació realment està molt complicada.
El meu Pallasso és molt optimista, però el sr.Reneses que coneix la realitat de primera mà no ho veu gens clar.
Ell té sobre la taula una llista amb persones i organitzacions amb molt de suport institucional i econòmic que no han pogut entrar o esperen setmanas i mesos fins aconseguir-ho..
Però el criteri per donar el passe és tan absurd com criminal i injusta la situació d’un poble de més d’un mil.lió de persones ( la majoria dones i nens )que viuen al límit sense poder ni sortir, ni rebre cap tipus d’ ajut. Han prohibit entra material de construcció, per refer unes cases, hospitals i escoles que ells van destruir.Llapisos de colors o material educatiu que serviria per millorar la situació psicològica d’uns nens destrossats per aquest bloqueig- apartheid, vergonyòs i inhumà….
Jo només soc Pallasso però estan creant un caldo de cultiu per què tots aquests nens que , sense futur,si potser arriben a joves voldran agafar un arma o lligar-se una bomba a un cos amb una ment destroçada pel bloqueig i inmolar-se amb un somriure a la cara……
No sóc gens pessimista i sé que entraré i podré plantar algun nas d’esperança per uns nens sense demà.
Necessito, Rafel, que si tens l’ e-mail o telèfon del Director de l’ hospital de Shifa a Gaza. Ja que el Sr. Reneses, que estar fent molt bona feina, m’ha suggerit aquesta alternativa per què ha vegades desde dintre per ells és més fàcil conseguir vias alternatives per entrar.
Ells m’han facilitat uns contactes molt interessants per mentrestant poder actuar a Cisjordania ( Ramala, Nablus….) on no és necessari cap permís especial.
A l’Hostel on estic també he conegut un palestí, que habia treballat tres anys a Catalunya de camara per TV3.
Possiblement per demà o demà passat poguem actuar en Hospitals i escoles de Jerusalem….Ell, es diu Aiman també estar intentant aconseguir-me un passe, ja que té contactes amb la gent que treballa a la frontera amb Gaza. ( però això no ho farà de franc, però aquesta es un altre història, que ja parlarem,
no vol diners per ell, diu que té una filla de 16 anys.
Quan vagui a la seva escola potser pugui verificar la història i si es certa i ell aconsegueix el passe per mi ,intentarem ( taller de Somnis ) recollir uns diners perquè aquesta nena palestina pogui continuar estudiant……( les nenes a Palestina com a al resta dels paisos pobres són les victimes i necessiten que ajudem a iniciar la seva revolució per un món millor )
Perdona, Rafel la parrafada però aqui tot és molt complicat, ja m’agraden les dificultats però t’anadones que tu no pots fer res i la teva vida i els teus somnis estan a les seves mans.
Ja veus que s’han acabat les vacances per mi també i espero comença l’espectacle ben aviat.
Si la cosa s’allarga molt i no em deixessin entrar a Gaza, potser podria allargar ( tinc una visa de tres mesos)un altre mes…. però ja ho veurem.
Una abraçada molt forta desde Jerusalem.Un petonet amb el teu permis per la teva Reina
i moltes gràcies per ser al meu costat.
No patiu que estic , malgrat tot, disfrutant molt.
anskari, un Pallasso una mica emprenyat.