“No accepto l’impossible”

Escric desde Ramalla.

He vingut a viure aqui per què puc ser Pallasso i  plantar més nassos vermells ….. és bonic pensar que podem sembrar el món amb somriures.

Però ara, avui, estic molt trist, es van tancant portes i les paraules que sento són:

-Está muy difícil.

-Yo de ti me olvidaría de lo de Gaza

I l’última ara fa 5 minuts:

- Entrar en Gaza es imposible..

Suposo que els que poden solucionar el problema no fan res i els que volen no poden.

La guerra, com la pobresa és un negoci massa rendible com per voler solucionar-lo.

Sort que gent com vosaltres obriu petites escletxes de llum on intuir el camí per poder ajudar a que la foscor i la desesperació no faci niu en els cors dels que pateixen la nostra manera de viure, ser y pensar.

Perdoneu un cop més que buidi la meva desesperança però avui estriparia  en mil bocins la meva il.lusió per intentar repartir-la per tot aquest poble i les seves families que tant la necessiten.

Jo només sóc un pallasso i el meu nas vermell massa petit per tanta tristesa i humiliació. M’explicava la directora d’una de les escoles on he actuat, que al matí,  quan els seus marits van a treballar no saben si tornaran i aquesta angonia i tensió es veu reflectida en les mirades dels infants.

Aquesta carta que estic escribint, té un dia de reflexió, ja que volia enviar-la ahir però era massa fort el que deia…….

Però no accepto l’impossible .

Recordeu que sóc pallasso i que gràcies a CC ONG vaig aconseguir veure el fil invisible per aconseguir l’impossible i res ni ningú em farà creure que no puc anar a l’hospital de Shifa a Gaza a portar els somnis dels nens Catalans i Espanyols que van fer amb el seu cor innocent, autèntic  encara pur i no adulterat com el dels adults.

És per això que no penso tornar a Catalunya fins que em deixin entrar a Gaza o m’expliquin i convencint que un Pallasso i els somnis dels nens, són un perill pels milers de nens i nenes palestines .

Uns nens i les seves families que sofreixen un problema creat pels que tenen la clau per solucionarar-ho però miren a un altre banda o ja els hi va bé que aquest genocidi d’una genereació de nens i nenes sense futur,que aquesta neteja ètnica i humiliació diària a que es sotmet infants, dones i avis sense cap més delicte que el de buscar un demà millor…. no és un bon motiu per quedar-me……..

No puc tornar, no puc abandonar aquests infants sense recollir els somriure i somnis  de l’Hospital de Shifa dins la meva maleta màgica.

Una forta abraçada desde  Ramalla  Palestina i fins sempre, Oscar.

Actuacions de CC ONG Ajuda al desenvlupament i Taller de Somnis per fer Realitat

Palestina i Israel 2010

- 10 d’abril 2010: Escola AL-Ahad  Població: Kalandia (Palestina) a 44 infants d’entre 4 i 5 anys.

- 10 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Kalandia (Palestina) a 43 infants d’entre 4 i 5 anys.

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 19 infants d’entre 4 i 5 anys

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 53 infants d’entre 4 i 5 anys

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 120 infants d’entre 4 i 13 anys

- 14 d’abril 2010: E. Bressol Inash-Alousia    Població: Ramalla (Palestina) a 85 infants d’entre 3 i 5 anys

Seguirem plantant nassos fins arribar a l’Hospital de Shifa a Gaza……

Advertisement