Ponemos en vuestro conocimiento que ha surgido un problema con la comunicación entre las ONGs y Hacienda:

Parece ser que no han incorporado los datos al borrador.

Que tenéis que hacer:

En cuanto recibáis el borrador mirar si han incorporado los datos de vuestra participación con nuestra ONG. Si no lo han hecho, llamar a Hacienda y hacer que lo incorporen. Hacienda comprobará el documento 182 enviado por nosotros dentro del plazo correspondiente e incorporará los importes.

Tres personas que nos han telefoneado lo han resuelto favorablemente.

Lamentamos esta molestia ajena a nuestra voluntad.

Cordialmente,

He vingut a viure aqui per què puc ser Pallasso i  plantar més nassos vermells ….. és bonic pensar que podem sembrar el món amb somriures.

Però ara, avui, estic molt trist, es van tancant portes i les paraules que sento són:

-Está muy difícil.

-Yo de ti me olvidaría de lo de Gaza

I l’última ara fa 5 minuts:

- Entrar en Gaza es imposible..

Suposo que els que poden solucionar el problema no fan res i els que volen no poden.

La guerra, com la pobresa és un negoci massa rendible com per voler solucionar-lo.

Sort que gent com vosaltres obriu petites escletxes de llum on intuir el camí per poder ajudar a que la foscor i la desesperació no faci niu en els cors dels que pateixen la nostra manera de viure, ser y pensar.

Perdoneu un cop més que buidi la meva desesperança però avui estriparia  en mil bocins la meva il.lusió per intentar repartir-la per tot aquest poble i les seves families que tant la necessiten.

Jo només sóc un pallasso i el meu nas vermell massa petit per tanta tristesa i humiliació. M’explicava la directora d’una de les escoles on he actuat, que al matí,  quan els seus marits van a treballar no saben si tornaran i aquesta angonia i tensió es veu reflectida en les mirades dels infants.

Aquesta carta que estic escribint, té un dia de reflexió, ja que volia enviar-la ahir però era massa fort el que deia…….

Però no accepto l’impossible .

Recordeu que sóc pallasso i que gràcies a CC ONG vaig aconseguir veure el fil invisible per aconseguir l’impossible i res ni ningú em farà creure que no puc anar a l’hospital de Shifa a Gaza a portar els somnis dels nens Catalans i Espanyols que van fer amb el seu cor innocent, autèntic  encara pur i no adulterat com el dels adults.

És per això que no penso tornar a Catalunya fins que em deixin entrar a Gaza o m’expliquin i convencint que un Pallasso i els somnis dels nens, són un perill pels milers de nens i nenes palestines .

Uns nens i les seves families que sofreixen un problema creat pels que tenen la clau per solucionarar-ho però miren a un altre banda o ja els hi va bé que aquest genocidi d’una genereació de nens i nenes sense futur,que aquesta neteja ètnica i humiliació diària a que es sotmet infants, dones i avis sense cap més delicte que el de buscar un demà millor…. no és un bon motiu per quedar-me……..

No puc tornar, no puc abandonar aquests infants sense recollir els somriure i somnis  de l’Hospital de Shifa dins la meva maleta màgica.

Una forta abraçada desde  Ramalla  Palestina i fins sempre, Oscar.

Actuacions de CC ONG Ajuda al desenvlupament i Taller de Somnis per fer Realitat

Palestina i Israel 2010

- 10 d’abril 2010: Escola AL-Ahad  Població: Kalandia (Palestina) a 44 infants d’entre 4 i 5 anys.

- 10 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Kalandia (Palestina) a 43 infants d’entre 4 i 5 anys.

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 19 infants d’entre 4 i 5 anys

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 53 infants d’entre 4 i 5 anys

- 12 d’abril 2010: Escola Al-Ahad   Població: Jerusalem (Israel) a 120 infants d’entre 4 i 13 anys

- 14 d’abril 2010: E. Bressol Inash-Alousia    Població: Ramalla (Palestina) a 85 infants d’entre 3 i 5 anys

Seguirem plantant nassos fins arribar a l’Hospital de Shifa a Gaza……

CC ONG Ajuda al Desenvolupament i Taller de Somnis per fer realitat ja ha plantat el primer nas a Palestina. Després de quasi 10 dies sense poder posar-me el nas i de sentir-me sense forces ni massa il·lusió avui sóc una mica més nen, més persona, més feliç. Avui 10 d’abril de 2010 he pogut actuar a l’escola AL-AHAD a Kalandia en una petita població a 25 minuts de Jerusalemt i a tocar de Ramalla. És la part del West Bank que inclou ciutats com Hebrom, Jericó, Bethlem o Nablus més al nord. L’increïble de la situació és que aquest poble Palestí té una check point (Control militar) per on has de passar ja que la resta del poble Palestí està envoltat per un mur d’uns 680 quilòmetres i que separa a uns 280.000 Palestins de casa seva. El més vergonyós és que cada dia els milers de pares, mares i fills que han d’anar a treballar, estudiar o a veure un familiar, han de denigrar la seva condició humana passant per una mena de camp de concentació amb reixes, torres de control i màquina detectora d’explosius. A més si els militars que s’amaguen darrera uns gruixots vidres anti-humanitat volen, a crits, com avui he viscut aquesta tarda, no deixen passar a un jove per què no els agrada la seva actitud, mirada o color de cabells. No PASSES! Suposo que a Gaza el Check Point deu ser més terrible….. Jo només l’he passat avui, però demà torno per una reunió amb el director administratiu de l’Hospital de Ramalla per actuar-hi. També gràcies a la col.laboració d’Aiman, un senyor Palestí, hem concretat actuacions a un Orfanat i a un escola Israelí a Jerusalem. Avui Aiman m’ha presentat a la seva familia i crec què és una bona persona….. El meu objectiu prioritari segueix sent Shifa, Hospital a Gaza, malgrat la dificultat. De fet una persona que treballa amb Eduardo Reneses, va comentar-me l’altre dia amb confiança que m’oblidés de Gaza. Però jo sóc Pallasso i ell no sap que no tinc enteniment ni em rendeixo tan fàcilment. Bé, perdoneu aquesta vomitada però necessito treure tanta merda que sento i visc, però què fariem si no sabessim acumular aquesta ràbia positiva per poder, amb més força, continuar fent realitat tots els somnis dels que no poden ni deixen somiar. Una abraçada i gràcies per estar al meu costat i ajudar-me a seguir somiant que un món millor es possible. Sempre endavant Un Pallasso emprenyat però feliç. No Patiu i Gràcies per tot.

El dia diumentge 6 de juny de 2010 en el Teatre el Jardí de Figueres (Girona) és fara un concert de “Gospelxperience”.

Les entredes es troben a la venda en el telentrada de la Caixa Catalunya.

Els beneficis seran destinats al Projecte de Discapacitats de Ouagadougou.

Cordialment,

=====================================================

Estimados/as

El dia domingo 6 de junio de 2010 en el “Teatre el Jardí” de Figueres (Girona) se hará un concierto de “Gospelxperience”.

Las entredas se encuentran a la venta en el telentrada de la Caixa Catalunya.

Los beneficios serán destinados al Proyecte de Discapacitados de Ouagadougou.

Cordialmente

CASTELLANO

Shalom, Good Night desde Jerusalén:

Esta mañana me he reunido con el señor Reneses y el Responsable Proyectos Culturales y Humanitarios para abrir un abanico de posibilidades, hablando claro, buscar un Plan B,C,D.

La situación es muy complicada.

Mi Payaso es muy optimista, pero el Sr. Reneses que conoce la realidad de primera mano no lo ve nada claro.

El tiene sobre la mesa una lista de personas y organizaciones con mucho soporte internacional y económico que no han podido entrar o esperan semanas y meses antes de conseguirlo.

Pero el criterio para dar el pase es tan absurdo como crimina e injusta la situación de un pueblo de más de un millón de personas (la mayoría mujeres y niños) que viven al límite sin poder ni salir, ni recibir ningún tipo de ayuda. Han prohibido la entrada de material de construcción: para hacer casas, hospitales y escuelas; que ellos ven destruir. Lápices de colores o material educativo que serviría mejorar la situación psicológica de unos niños destrozados por este bloqueo- apartheid, vergonzoso e inhumano…

Yo soy solo un Payaso pero están creando un caldo de cultivo para todos estos niños que, sin futuro, si llegan a jóvenes querrán coger un arma o atarse una bomba al cuerpo con una mente destrozada por el bloqueo e inmolarse con una sonrisa en la cara..

No soy nada pesimista y sé  que entraré y podré plantar alguna nariz de esperanza para unos niños sin mañana.

Necesito Rafael,  si tienes el e-mail o teléfono del Director del Hospital de Shifa en Gaza. Ya que el Sr. Reneses, que está haciendo mucho trabajo, me ha sugerido esta alternativa porque a veces desde dentro para ellos es más fácil conseguir vías alternativas para entrar.
Ellos me han facilitado contactos muy interesantes mientras tanto para poder actuar en Cisjordania (Ramala, Nablus…) donde no es necesario ningún permiso especial.

En el Hostel que estoy también he conocido un palestino, que había trabajado tres años en Cataluña de cámara de TV3.

Posiblemente mañana o pasado mañana podamos actuar en Hospitales y escuelas de Jerusalén. Él, se llama Aiman, también está intentando conseguirme un pase, ya que muchos contactos con gente que trabaja en la frontera de Gaza. Pero dice, que no lo hará gratis, pero esta es otra historia, de la que ya hablaremos. No quiere dinero él, dice que tiene una hija de 16 años. Cuando vaya a la escuela puede que intente verificar la historia y si es cierta, y él consigue el pase para mi, intentaremos (El taller de sueños) recoger algo de dinero para que esta niña palestina pueda seguir estudiando… (las niñas en Palestina como en el resto de países pobres son víctimas y necesitan que las ayudemos a iniciar su revolución para un mundo mejor).

Perdona, Rafel la parrafada pero aquí todo es muy complicado, ya me gustan las dificultades, pero te das cuenta que no puedes hacer nada y tu vida y tus sueños están en sus manos.

Ya ves que se han acabado las vacaciones para mí, y espero comenzar el espectáculo pronto. Si la cosa se alargará mucho y no me dejaran entrar en Gaza, podría alargar (tengo una visa de tres meses) otro mes… pero ya veremos.
Un abrazo muy fuerte desde Jerusalén. Un beso con tu permiso para tu Reina y muchas gracias por estar a mi lado.

No sufráis que estoy, a pesar de todo, disfrutando mucho.

Anskari, un Payaso un poco enfadado.

CATALÀ

Shalom, Good Night desde Jerusalem:

Aquest matí m’he reunit amb el senyor Reneses i el Responsable Projectes Culturals i humanitaris per obrir el ventall de possibilitats, parlant en plata ,buscar Plan B,C,D.
La situació realment està molt complicada.
El meu Pallasso és molt optimista, però el sr.Reneses que coneix la realitat de primera mà no ho veu gens clar.
Ell té sobre la taula una llista amb persones i organitzacions amb molt de suport institucional i econòmic que no han pogut entrar o esperen setmanas i mesos fins aconseguir-ho..
Però el criteri per donar el passe és tan absurd com criminal i injusta  la situació d’un poble  de més d’un mil.lió de persones ( la majoria dones i nens )que viuen al límit sense poder  ni sortir, ni rebre cap tipus d’ ajut. Han prohibit entra material de construcció, per refer unes cases, hospitals i escoles que ells van destruir.Llapisos de colors o material educatiu que serviria per millorar la situació psicològica d’uns nens destrossats per aquest bloqueig- apartheid, vergonyòs i inhumà….
Jo només soc Pallasso però estan creant un caldo de cultiu per què tots aquests nens que , sense futur,si potser arriben a  joves  voldran agafar un arma o lligar-se una bomba a un cos amb una ment destroçada pel bloqueig i inmolar-se amb un somriure a la cara……
No sóc gens pessimista i sé que entraré i podré plantar algun nas d’esperança per uns nens sense demà.
Necessito, Rafel, que si tens  l’ e-mail o telèfon del Director de l’ hospital de Shifa a Gaza. Ja que el Sr. Reneses, que estar fent molt bona feina, m’ha suggerit aquesta alternativa per què ha vegades desde dintre per ells és més fàcil conseguir vias alternatives per entrar.
Ells m’han facilitat uns contactes molt interessants per mentrestant poder actuar a Cisjordania ( Ramala, Nablus….) on no és  necessari cap permís especial.
A l’Hostel on estic també he conegut un palestí, que habia treballat tres anys a Catalunya de camara per TV3.
Possiblement per demà o demà passat poguem actuar en Hospitals i escoles de Jerusalem….Ell, es diu  Aiman també estar intentant aconseguir-me un passe, ja que té contactes amb la gent que treballa a la frontera amb Gaza. ( però això no ho farà de franc, però aquesta es un altre història, que ja parlarem,
no vol diners per ell, diu que té una filla de 16 anys.
Quan vagui a la seva escola potser pugui verificar la història i si es certa i ell aconsegueix el passe per mi ,intentarem  ( taller de Somnis ) recollir uns diners perquè aquesta nena palestina pogui continuar estudiant……( les nenes a Palestina com a al resta dels paisos pobres són les victimes i necessiten  que ajudem a iniciar la seva revolució per un món millor )

Perdona, Rafel la parrafada però aqui tot és molt complicat, ja m’agraden les dificultats però t’anadones que tu no pots fer res i la teva vida i els teus somnis estan a les seves mans.

Ja veus que s’han acabat les vacances per mi també i espero comença l’espectacle ben aviat.
Si la cosa s’allarga molt i no em deixessin entrar a Gaza, potser podria allargar ( tinc una visa de tres mesos)un altre mes…. però  ja ho veurem.

Una abraçada molt forta desde Jerusalem.Un petonet amb el teu permis per la teva Reina
i moltes gràcies per ser al meu costat.
No patiu que estic , malgrat tot, disfrutant molt.

anskari, un Pallasso una mica emprenyat.

us convido a venir a la inauguració de l’exposició Un Objectiu a l’Àfrica.

Dia: aquest divendres dia 19 de Febrer

Hora: 19h

Lloc: Biblioteca Ernest Lluc de Vilassar de Mar.

Presentació del projecte i projecció del documental Tiyabou Garmi (guanyador d’un primer premi al festival de cinema documental de Sant Sadurní d’Anoia)..  Posteriorment es farà un col·loqui amb els seus creadors, el director de CCONG i representants de l’Ajuntament de Vilassar.

A l’exposició també podreu veure la instal·lació de fotografies i vídeos sobre la comunitat de Garmi (Mali) i el projecte d’intercanvi escolar entre l’escola de Garmi i una de Gavà..

Us adjunto la postal d’invitació i un parell d’enllaços perquè veieu un exemple del que podeu trobar a l’exposició.

Fotos: http://albertfarnoscom.carbonmade.com/projects/2406595

Vídeo d’intercanvi escolar: http://www.vimeo.com/7893006

Un projecte desenvolupat per Subaka..org  amb la col·laboració de CCONG i el patrocini de l’Ajuntament de Vilassar i l’Ajuntament de Gavà.

Gràcies, una abraçada.
Octavi Royo Olazaguirre